qui paga el funeral
Et vaig dir
que fugir
travessar de costa a costa
era la porta que calia obrir.
Ara, què en faig de tu?
Digues: què puc deixar a la vorera
del teu desig per arribar?
Què en faig de tu
si m’he calçat els guants
a les mans blanques
del ventre de la serp?
Arriba fugitiu,
Desvetlla aquesta terra
Que no t’acull!
Qui paga el funeral
per somiar en una arena estranya?
I ben igual que l’arena que guardes als teus punys.
Margarita Ballester (Barcelona, 1942). Poetisa y profesora de Historia. Se licenció en Filosofía y Letras en Barcelona y después vivió en Madrid y en París. Por recurrir a una frase hecha, podríamos decir que es una escritora que se ha realizado en su madurez. Después de la publicación de los primeros poemas en la revista Reduccions, su primer libro, L’infant i la mort (1989) (El niño y la muerte), fue galardonado con el Premio Rosa Leveroni. Margarita Ballester utiliza imágenes potentes y sugerentes, a menudo a través de la mirada de otras formas artísticas, a fin de conformar su propia creación, fundamentada en la palabra.